Anys 90 ¡ Arriba Internet!

¡ Quins records!

Era a classe de dibuix tècnic quan la professora mencionà la imminent arribada d’Internet.
Deia que ja havia engegat, explicà cóm s’utilitzava en altres països. I afirmava que, en breu, tot el món es comunicaria en xarxa.

“ Potser les empreses... Però.. ¿ usuaris a totes les cases?, impossible”

¡ Qui m’havia de dir que en pocs anys, tots l’usaríem!

Internet és, per a mi, la invenció més gran i destacable dels últims temps. Una forma de comunicació sense barreres. Tot i que s’hi poden trobar inconvenients, és innegable que ha dut grans aportacions, com ara, facilitar denunciar situacions que restaven amagades.

TIC-TAC, un abans i un després

De telèfons gegants per a adults adinerats a accessibles mòbils amb Internet pels menuts.

D’ordinadors pesats de torre, a portàtils que caben en una carpeta.

Dels diaris als Epapers. De les càmeres analògiques, a digitals.

L’e-mail, els pens de memòria, les agendes electròniques, mp3, mp4, cases domòtiques...

¿ Que podria dir?. És obvi que el món de la tecnologia creix a una velocitat vertiginosa. I dir fins a on arribarà, és,si més no, agosarat.

I si bé pot resultar pràctic i atractiu l’ús d’aquesta tecnologia. Potser caldria que ens plantegéssim: ¿ no depenem massa d’aquesta?

Què hi farem, tot i que hem defenso amb les noves tecnologies. I son, se’ns dubte útils. Prefereixo les fotografies en paper, rebre una postal en comptes d’un e-mail....

Potser sóc massa romàntica, què hi farem