De telèfons gegants per a adults adinerats a accessibles mòbils amb Internet pels menuts.
D’ordinadors pesats de torre, a portàtils que caben en una carpeta.
Dels diaris als Epapers. De les càmeres analògiques, a digitals.
L’e-mail, els pens de memòria, les agendes electròniques, mp3, mp4, cases domòtiques...
¿ Que podria dir?. És obvi que el món de la tecnologia creix a una velocitat vertiginosa. I dir fins a on arribarà, és,si més no, agosarat.
I si bé pot resultar pràctic i atractiu l’ús d’aquesta tecnologia. Potser caldria que ens plantegéssim: ¿ no depenem massa d’aquesta?
Què hi farem, tot i que hem defenso amb les noves tecnologies. I son, se’ns dubte útils. Prefereixo les fotografies en paper, rebre una postal en comptes d’un e-mail....
Potser sóc massa romàntica, què hi farem
Entrades
