A l'assignatura de GITIC ens han encarregat l'elaboració per grups, d'una narració audiovisual. Es a dir, utilitzarem els coneixements adquirits a classe per a fer un petit curtmetratge que expliqui una història. ¡ Aviat la veureu! El primer que penjaré és el guió. L'hem fet utilitzant el programa Celtx i usant la tipificació stàndard de guió. ( Tamany de lletra, sangria.....).
Per poder adjuntar el pdf, l'he pujat al google docs i he usat l'opcio share (compratir) amb la icona del link. Allà he autoritzat que tothom hi pogués accedir i ja està! Potser hi ha més formes d'adjuntar pdf's però aquesta n'és una :)
Pd: Sé que el guió es veu lletjot, però es el que tenen llegits en fred. Ja veureu quan el penjem, és xulíssim!!!
Aquesta setmana hem comentat el llibre: " Com parlar bé en públic".
No explica només com estructurar un discurs o una exposició en públic. Es tracta també d'una guia de trucs per no quedar-se en blanc i de recursos per millorar la nostra confiança. Una molt bona eina de reflexió i de suport, tenint en compte que aviat haurem de realitzar un debat a classe.
A continuació escric un parell de punts del llibre que poden servir-vos si heu de fer aviat un disurs:
FASES DE PREPARACIÓ D’UN DISCURS:
1.- Invenció: Creació d’idees i arguments
2.- Disposició: Estructuració
3.- Elocució: Tria de recursos retòrics
4.- Memòria: Memoritzar l’esquema general.
5.- Acció: Treball del llenguatge no verbal.
Hem de tenir especial cura en la introducció i conclusió del discurs.
1.-Introducció: Resumint el que explicarem. 2.- Conclusió: Recapitulant el que s’ha dit i afegint conclusions i recomanacions. Usant promeses, apel·lant als sentiments o afegint’hi un col.loqui.
A COED ens van encarregar que féssim una descripció, podia tenir estructura de poesia, de cançó etc. Tal i com vam veure als exemples que vaig comentar-vos. M’ha costat molt decidir la persona i la forma però finalment podeu veure la meva creació. Es tracta d'una cançó dedicada al Jordi. Avall podeu veure una foto en la que sortim disfressats junts. Espero que us agradi!
Amb el primer que troba
Vesteix sa moda
I no li importa què digui la gent
Siguin pantalons vermells
O camises d’ocells
Barba, afaitat o bigoti
Què trobarà avui més divertit?
Per ell la imatge es el crit de qui no sap què dir
Viu, cada dia viu
Dona tot als demés
Com si no costés rés
Treballa per tres....i ningú n’ha de fer rés
Jordi, vius a dins d’un somni
Jordi, pot ser que tu volis?
Jordi, no crec que s’adoni...
Que jo vull estar amb ell
Té clar què vol a la vida
i agafa embranzida
És creatiu, no mesura el què diu
Sempre qüestiona als demés
Si l’imposen ses lleis
Pensa sovint en els altres,
sempre analitza què pensa la gent
resta molt curiós per ell
que perduts vagin fent
Diu, el que pensa diu
no s'ho pot amagar
però s'hi pot raonar
temperamental.....no amaga els sentiments
A continuació, fent referència a la classe d'educació mediàtica. M'agradaria fer l'anàlisi del següent anunci:
Es tracta d'un anunci de rentadores que m'ha agradat molt. És obvi que no es tracta d'un anunci de rentadores Standard. A primer cop d'ull podem dir que ofereix un model que té cura del medi ambient.
En el moment que s’inicia la rentada, l'interior de la rentadora es transforma en un ecosistema marí. La roba pren vida i s'hi passeja per l'interior. La música ens convida a submergir-nos-hi encara més, lenta però etèria. Crea certa fascinació.
L'aspecte delicat de la roba, ens fa pensar que té cura d'aquesta. La fauna marina, que "estima" el medi ambient ( i per tant, gastarà poca llum i poca aigua, tot i que a l'anunci n'hi hagi molta).
El fet que el mitjó,pateixi com un peix fora de l'aigua, ve a dir-nos que vol tornar a entrar-hi. I crec que la fascinació del nen pot significar que posar aquesta rentadora pot agradar a tota la família.
Quan s'engega la rentadora s'inicia el moviment de càmera. Com si amb la rentadora s'iniciés la vida. La càmera grava en subjectiu, fent que l'espectador s'impliqui més amb la fauna marina.De fet, inicialment, s'acosta a la rentadora amb un travelling in de moviment ràpid. Com si l'espectador s'hi capbussés a dins.
Un cop "dins l'oceà", el moviment s'alenteix, donant la sensació de passejar-hi amb tranquil·litat.
En el moment que perdem el subjectiu i tornem a la "realitat", la càmera queda fixada i inmòvil.
Qui posa la rentadora és la mare. Podem veure que vesteix un tratge pantaló, senzill però elegant. Té les mans ben cuidades però les ungles sense pintar. Així, es reforça la idea del producte; senzill (es fàcil d’usar), elegant però natural.
He fet una diapositiva en powerpoint en la que hi he afegit efectes d'animació i sò. Després ho he pujat a internet utilitzant el slideboom i aquí en teniu el resultat. Mmmmm...no sé perquè no es reprodueix el sò. :( gitic
Aquest dijous, ens hem capbussat en la comunicació audiovisual, tal i com varem fer a l'assignatura de TIC, visualitzant la conferència de Guillermo Orozco.
Es clar que les imatges son percebudes pel públic, però, ¿ quant d’aquest públic pot entendre el llenguatge audiovisual?.
El quadre d’un pla o la seva composició, la posició de càmera, el so, el color o la textura de la imatge...Cadascun d’aquests factors procura dir-nos alguna cosa.
Els estudiants de cinema, per exemple, cursen durant anys, assignatures de llenguatge cinematogràfic. Es clar que analitzant una pel·lícula, treuen molta més informació que un espectador estàndard.
No hauríem d’estar, com a espectadors en aquesta realitat de consumisme audiovisual, més educats en el medi?. Personalment, tinc la sort d’estar endinsada en aquest medi, i tenir nocions bàsiques de llenguatge audiovisual.
A continuació analitzaré en profunditat, tant sols els primers 14 segons d’aquest anunci. Per provar, que el llenguatge audiovisual, transmet molta més informació que la que podem imaginar.
ANÀLISI:
Es tracta de l’anunci d’un cotxe: Seat Altea
1.- Anàlisi dels aspectes formals:
1.1.- Espai, attrezzo i vestuari:
Espai:
El primer espai que trobem es una botiga d’animals, gairebé no es perd temps en la seva descripció ja que es tracta del punt de partida i només ens serveix per saber d’on surt Brother.
Es tracta d’un espai tancat tot i que se’n dona certa idea d’amplitud al no ensenyar mai més de dues parets, ni el sostre ni el terra.
Attrezzo i vestuari:
A l’inici de la història veiem corretges d’animals, capses i una desdibuixada gàbia de vidre. La seva funció sembla únicament descriptiva de l’espai que ocupa la nena: Una botiga d’animals. Els colors que s’usen de fons són més vius que els de la nena, el que permet fixar-nos en ella amb facilitat
La roba de la nena es senzilla, sense adorns, i du la jaqueta mal posada. Amb això se’ns descriu una nena propera, amb la que ens serà més fàcil commoure’ns, doncs no cerca luxes, ni segueix modes. Du el cabell de manera que podem veure-li bé la cara, per a intensificar les seves expressions en els primers plans.
En el segon pla de la història, darrera de la nena hi ha un munt de gàbies buides, plenes de papers retallats, no veiem ningú més a la botiga. Tot això reforçarà els conceptes de tristor, melancolia o desolació.
1.2.- Plans i enquadraments:
Pla 1:
L’anunci comença amb la nena com a protagonista, tant el fons com la gàbia que es troba en primer terme hi son desenfocats.
El”foco” es en la nena, que es troba al quadrant inferior esquerra, la seva imatge comença trencada per la gàbia de vidre i la composició es totalment descompensada. Ja que en els quadrants dret i superior esquerra només te aire. Això genera certa sensació d’angoixa, a l’hora que empetiteix el personatge principal, la nena.
Pla 2:
Veiem un “escorzo” del que mira la nena, podem deduir que es una mascota en una gàbia de vidre. La llum que reflexa la gàbia taca la cara de la nena, generant certa incomoditat. Les línies verticals generen certa tensió i hi son reforçades amb asimetria. Tot això transforma amb un pla lleig, desagradable. Donant la sensació que el que hi succeirà allà no pot ser bo.
Pla 3:
Es el primer que te una composició agradable, Tot i així es ¾ dorsal de la nena, amb e que no veiem la seva expressió, només veiem a un Brother desenfocat i dividit pel quadre.
La nena i Brother son separats per una línia molt marcada al vidre, el que per composició els allunya, tot que en el quadre sembla que estiguin tocant-se.
Pla 4:
Amb un primer pla curt, podem veure que Brother reacciona davant de la presència de la nena. Lluny de mostrar-se indiferent, es genera un acostament, la ma pràcticament toca a Brother, però els segueix separant el vidre i 2 línies verticals que mantenen la tensió.
No hi ha més elements, així que com a espectador, només veus la cara de Brother i la ma de la nena.
Pla 5:
Quan la nena crida al pare, entrem per primera i única vegada a la gàbia de Brother, tot i ser més aprop d’ell, el quadre es més obert que quan la nena tocava la gàbia.
Amb aquest allunyament s’intenta descriure la tristesa de Brother per ser allà. Reforçant la idea d’alegria del pla anterior quan la nena s’ha fixat en ell. Es manté la tensió amb dues línies verticals de fons.
Pla 6:
Veiem per primera vegada la expressió de la nena mirant a Brother, el “escorzo” de Brother ocupa la meitat dreta del quadre i es fon amb la nena. El pare es en un extrem, trencat per línies verticals,marcant el punt conflictiu en el que posa “objeccions” en la decisió de la nena. Tot i així, el fet que hi sigui tant trencat i en una cantonada, denota que des del punt de vista de la nena, la opinió del pare no te gaire importància o influència a l’hora d’aconseguir a Brother.
Pla7:
Tornem a un primer pla de Brother amb un “escorzo” de la nena, amb un lleuger acostament de la càmera, de moviment molt irregular. Aquest moviment possiblement mostri l’acostament dels dos personatges. I la irregularitat, la sorpresa davant d’aquesta relació de l’espectador.
Pla 8:
En aquest pla el pare cedeix a la decisió de la nena, per això guanya aire per l’esquerra. Així el pla es molt semblant al 6 però amb menys opressió.
1.3.- Llum i color:
La llum es dramàtica. Els colors que es presenten son apagats, tot i que els personatges hi son sempre ben il·luminats. Per aconseguir-ho s’usa llum difusa texturitzada de tal forma que percebem una aparent falta de llum. Aquest concepte es reforça amb la utilització de tons pastel i grisos...
S’utilitza aquesta llum ja hi siguin feliços o tristos els personatges per ressaltar més l’aparició del cotxe anunciat. L’únic color viu que hi veurem.
1.4.- Música i so:
El primer so que sentim el d’uns ocells, ens ajuda a entendre que la nena es troba a una botiga d’animals. La resta es presidida pel silenci, fet que genera certa inquietud.
La música arriba amb la troballa del Brother per part de la nena. Es tracta d’ una música suau.
A partir d’aquí, crec que la música ens servirà per descriure la situació en la que es troba en Brother. La melodia serà la mateixa, però canviarà la seva instrumentació.
2.- Personatges i models que ens transmeten:
La família protagonista té 4 membres. El pare,la mare i dos fills. La nena protagonista i el nen. Es tracta d’una família mitja/alta, pel model de casa.
Es clar que ens transmeten un model de família unida i feliç. Passegen junts, van de vacances. Es clar que el pare te molt pes en la relació familiar, sobre tot pel que fa a l’afectivitat de la nena. Es qui l’acompanya a comprar la mascota i qui resulta més present en les escenes plantejades. Una persona comprensiva, feliç, culta ( el veiem llegint o tocant el contrabaix)...Possiblement, perquè l’anunci va adreçat sobre tot als homes. Que consumeixen més el producte anunciat.
3.- Discurs verbal:
Diàlegs:
La nena vol a Brother, el pare informa de la lletgesa de la criatura, tot i així la nena el vol. Amb això marquem que l’elecció de la nena no és un caprici, marcant conceptes positius cap a l’espectador.
El diàleg ens fa entendre que la nena ve expressament a cercar a una mascota com el Brother i que el pare no té perjudicis a l’hora de comprar-li.
El to de la primera seqüència es suau i col·loquial, amb el que es genera una situació de calma i familiaritat. Fa fàcil identificar-se amb la família o voler formar-ne part.
Eslògan:“Porque ya se sabe que pasa con los monstruos, que crecen y crecen y crecen”
El missatge es clar. Les famílies han de tenir un cotxe espaiós ja que els fills, anomenats carinyosament monstres, acaben creixent. Aquesta llicència, pretén fer l’anunci més proper a l’espectador. Dir-li que si compra un cotxe 5 places estàndard, se li acabarà fent petit i haurà de comprar-ne un altre ( ta i com passa a l’anunci). Per això val la pena comprar directament aquest model.
D’altre banda l’acostament i familiaritat també s’aconsegueix amb la mascota “brother”=Germà.
Valoració personal de l'anunci:
Aquest anunci m’ha agradat molt. A banda de ser molt divertit i entretingut, es enginyós. Sens dubte agrada a grans i petits. I usa molts elements de llenguatge audiovisual. Feixeu-vos que he tret de 14 segons!
Avui a classe de TIC, hem fet servir l' IHMC. Un programa que permet crear mapes conceptuals. És a dir, que serveix com a eina de suport al pensament.
Hem fet grups de 2-3 persones i hem creat mapes conceptuals que tenien com a nucli: Internet. A continuació, adjunto el mapa que hem fet. ¿ No està gens malament, no?
( *Aquest programa es pot descarregar gratuitament online al link: IHMC )
Grup de treball: Esther Pleguezuelos, Núria Roset i una servidora, Rebeca Piernagorda :)
Faré menció a algunes de les diferències que hem analitzat entre la comunicació oral i escrita.
CANAL ORAL
Comunicació immediata
Hi ha interacció durant l’emissió
Utilitza codis no verbals
Referències exfòriques
( Referides al context)
CANAL ESCRIT
Comunicació diferida No hi ha interacció durant l'emissió
Utilitza pocs codis no verbals
Referències endofòriques ( Referides al mateix text)
Un cop analitzades les diferències de la comunicació oral i escrita, podríem afirmar la rotunditat del medi oral.
La influència de la oralitat en el text escrit és indubtable: Signes d’exclamació, majúscules, onomatopeies, cometes...Són, se’ns dubte, mostra d’aquest fet.
Tot i així, és clar que no podem transcriure en un text; La ironia, la velocitat de dicció, les pujades de to, l’entonació... En definitiva, la màgia d’un bon orador/narrador.
El més curiós, però, es la recurrència que trobem en el discurs oral a mitjans d’expressió escrits que es consideren “insuficients”.
Així en un discurs podem declarar: - Entre cometes, En majúscula o entre parèntesi.
En comptes d’utilitzar procediments orals com la pujada de veu, el canvi de ritme..
¿ No és curiós?. Així, en el medi oral que es presenta més poderós, comunicativament parlant, hi trobem constantment referències a recursos escrits.
Crec que aquest fet reflexa que oralitat i textualitat, tenen un lligam molt més estret del que aparenten.
Referent als medis, he trobat aquest llibre que m'ha semblat força atractiu:
La DIVERSITAT discursiva. María Dolores Burdeus, Manel García Grau, Joan Peraire (eds). Castelló de la Plana. Publicacions de la universitat Jaume I. DL 1997
En cito un fragment:
" Actualment, els mitjans de comunicació de masses, i particularment els mitjans audiovisuals, tenen un paper essencial en tots els processos d'interpretació del món. El procés d'identificació entre imatge televisiva, realitat i veritat sembla imparable, de forma que acabarà per construir una actualitat "desrealitzada". I aquesta dinàmica comporta i comportarà en el futur, un procés complementari de fusió de les esferes de la realitat i la ficció, de forma que cada dia resultarà més difícil i més insignificant intentar delimitar amb una certa precisió les fronteres entre la realitat "real" i la realitat "virtual". "
La TV comporta moltes aportacions positives com per exemple l'aprenentatge. Aquest es un aprenentatge basat en l'observació i experiència dels altres. Si un nen veu per la tv que l'actor en tocar foc es crema, no necessita experimentar-ho per ell mateix per adquirir aquest coneixement. Gràcies a aquest mitjans podem conèixer també altres cultures, pobles i regions. I aprendre múltiples coses. Es obvi també, que ara per ara comporta un element més per la integració a la societat. En un menjar d'empresa, per exemple, ens pot servir per comentar aquella sèrie que tant ens agrada i salvar-nos del silenci total.
Tot i així, cal que tinguem ben present que ara per ara, els consumidors d'aquests medis som venuts a canvi de publicitat. Tot i que poguem pensar que som qui decidim què veure, el fet es que son els anunciants els qui decideixen en quina programació invertir el seu capital per a desar-hi l'anunci pertinent. Així, no hi ha llei que exigeixi una programació educativa, veraç. Se'ns pot vendre una falsa realitat . Ara recordo, per exeple com deien al telenotícies, que un iogurt al dia prevenia l'anorèxia. Mentre ho deien, de fons es veia una fàbrica de Danone. ¿ Com pretenen que ens creiem que un iogurt ajuda a previndre una malaltia mental?
La gran influència d'aquest medi ens marca les modes, el model de familia, de societat. Se'ns ven la informació distorsionada. S'incita al consumisme, etc.
En conclusió, per a mí, la TV es una finestra a part de la realitat. O, si mes no, a una realitat distorsionada. Que si analitzem en profunditat, revela molt més del que poguem imaginar.
Hem estudiant a classe les 4 habilitats lingüístiques: Llegir, escriure, parlar i escoltar. I es que, tot i que es doni per fet que son habilitats que tots dominem. Aprofundint en les mateixes m'he adonat de la enorme dificultat que te ser un bon lector,oient...
Quants de nosaltres escoltem sense acabar d'entendre el missatge que ens donen?. I quantes vegades hem agut de rellegir un text una vegada i un altra per entendre’l!. Aquests fets demostren que hem de fer força camí per millorar en aquestes habilitats.
De les habilitats lingüístiques, la que més m'ha sorprès es l'escriptura. I es que fins ara no havia reflexionat en la enorme necessitat d'aquesta per l'ordenació del pensament.
Un cop analitzat això a classe, he estat pensant-hi. I es que, personalment, tinc una urgència immensa d'escriure les coses. Per estudiar, he de fer mapes conceptuals. A les classes, quan veig un documental, he d'escriure deseguida els punts que hem criden l'atenció, per recordar-los quan l'he vist sencer. I molts podeu dir, això es perquè tens mala memòria!. D’acord, potser això es un tema de memòria, on l'escriptura hem serveix de suport d'aquesta. Però, i els sudokus?. Si he de fer un Sudoku necessito escriure-hi en un lateral els números de l'1 al 9. Tatxar els que ja s'han utilitzat, després els que no poden ser-hi, i col•locar finalment el número que hi va. Aquest es un exemple clar de l'escriptura com a suport d'estructuració del pensament. He intentat fer un Sudoku sense el recurs de l'escriptura i he estat totalment incapaç.
Reprenent el tema però variant de fórmula. A l'hora de fer un exercici de física, per exemple, es innegable que tots necessitem dibuixar-lo. Això ajuda a entendre'l i veure-hi clarament, que necessitem per resoldre'l. .
Aquesta setmana hem analitzat la realitat de les descripcions amb més d'un sentit. La oïda i la vista, han estat testimonis de mons de fantasia, de tradició, de conflictes i d'ingenuïtat.
Com a homenatge a aquesta classe, deixo aquí la una cançò amb una gran profunditat. Es tracta d'un poema d'Edgar Allan Poe, versionat i musicat per Radio Futura: "Annabel Lee"
LLetra:
Hace muchos, muchos años en un reino junto al mar habitó una señorita cuyo nombre era Annabel Lee y crecía aquella flor sin pensar en nada más que en amar y ser amada, ser amada por mi.
Éramos sólo dos niños mas tan grande nuestro amor que los ángeles del cielo nos cogieron envidia pues no eran tan felices, ni siquiera la mitad como todo el mundo sabe, en aquel reino junto al mar.
Por eso un viento partió de una oscura nube aquella noche para helar el corazón de la hermosa Annabel lee luego vino a llevársela su noble parentela para enterrarla en un sepulcro en aquel reino junto al mar.
No luce la luna sin traérmela en sueños ni brilla una estrella sin que vea sus ojos y así paso la noche acostado con ella mi querida hermosa, mi vida, mi esposa.
Nuestro amor era más fuerte que el amor de los mayores que saben más como dicen de las cosas de la vida ni los ángeles del cielo ni los demonios del mar separaran jamás mi alma del alma de Annabel Lee.
No luce la luna sin traérmela en sueños ni brilla una estrella sin que vea sus ojos y así paso la noche acostado con ella mi querida hermosa, mi vida, mi esposa.
En aquel sepulcro junto al mar en su tumba junto al mar ruidoso. Hace muchos, muchos años en un reino junto al mar habitó una señorita cuyo nombre era Annabel Lee y crecía aquella flor sin pensar en nada más que en amar y ser amada, ser amada por mi
Aquí deixo un recull de fotografies del llarg que estem filmant, titulat: "Leyendas de Hidros"
Jo no en sóc la directora, encara que ho digui a la presentació XD
El director és Jordi Lesán, jo sóc la cap de producció :)
Aquest exercici ja ha costat més….
He trigat força en trobar com afegir una presentació de diapositives que no s’afegís a la part inferior del Blogger, sinó en un post.
Finalment he trobat la pàgina de slide, que permet fer fàcilment presentacions de diapositives.
( He afegit directament el link de l'apartat per crear-les)
En el mateix programa, un cop finalitzada la presentació. Se't facilita el codi html. I al marge esquerra de la pàgina, explica com afegir la presentació a suports com Blogger, Myspace, Facebook….
He triat una imatge a modificar. La imatge, un cop tractada amb el GIMP. Ocupa 7Kb i 175x220 píxels
Hi he aplicat els següents filtres: 1.- Supernova. Crea una llum circular, i et permet canviar el radi i localització d'aquesta. 2.- Blur. L'he usat per desenfocar la part inferior de la imatge. 3.- He enfocat al 75% la cara 4.- Per acabar, he utilitzat el "filtro genérico/erosionar", per degadar la secció dreta.
* He marcat les diferents zones a tractar amb l'eina "Herramientas de selección libre, elipse o rectangular".
Aquí veiem el resultat:
Agafant la mateixa imatge ibase, li he aplicat els filtres: 1.- Neón. Que modifica la imatge....ja ho veureu 2.- Destello con degradado. Per crear una llum brillant 3.- Fotocopia. Per modificar la zona senyalada a blanc i negre.
El resultat val la pena!
¡¡ Es un programa molt interessant aquest del GIMP !
Entrades
