Faré menció a algunes de les diferències que hem analitzat entre la comunicació oral i escrita.
CANAL ORAL
Comunicació immediata
Hi ha interacció durant l’emissió
Utilitza codis no verbals
Referències exfòriques
( Referides al context)
CANAL ESCRIT
Comunicació diferida
No hi ha interacció durant l'emissió
Utilitza pocs codis no verbals
Referències endofòriques
( Referides al mateix text)
Un cop analitzades les diferències de la comunicació oral i escrita, podríem afirmar la rotunditat del medi oral.
La influència de la oralitat en el text escrit és indubtable: Signes d’exclamació, majúscules, onomatopeies, cometes...Són, se’ns dubte, mostra d’aquest fet.
Tot i així, és clar que no podem transcriure en un text; La ironia, la velocitat de dicció, les pujades de to, l’entonació... En definitiva, la màgia d’un bon orador/narrador.
El més curiós, però, es la recurrència que trobem en el discurs oral a mitjans d’expressió escrits que es consideren “insuficients”.
Així en un discurs podem declarar: - Entre cometes, En majúscula o entre parèntesi.
En comptes d’utilitzar procediments orals com la pujada de veu, el canvi de ritme..
¿ No és curiós?. Així, en el medi oral que es presenta més poderós, comunicativament parlant, hi trobem constantment referències a recursos escrits.
Crec que aquest fet reflexa que oralitat i textualitat, tenen un lligam molt més estret del que aparenten.