La DIVERSITAT discursiva. María Dolores Burdeus, Manel García Grau,
Joan Peraire (eds). Castelló de la Plana. Publicacions de la universitat
Jaume I. DL 1997
En cito un fragment:
" Actualment, els mitjans de comunicació de masses, i particularment els mitjans audiovisuals, tenen un paper essencial en tots els processos d'interpretació del món. El procés d'identificació entre imatge televisiva, realitat i veritat sembla imparable, de forma que acabarà per construir una actualitat "desrealitzada". I aquesta dinàmica comporta i comportarà en el futur, un procés complementari de fusió de les esferes de la realitat i la ficció, de forma que cada dia resultarà més difícil i més insignificant intentar delimitar amb una certa precisió les fronteres entre la realitat "real" i la realitat "virtual". "
La TV comporta moltes aportacions positives com per exemple l'aprenentatge. Aquest es un aprenentatge basat en l'observació i experiència dels altres. Si un nen veu per la tv que l'actor en tocar foc es crema, no necessita experimentar-ho per ell mateix per adquirir aquest coneixement. Gràcies a aquest mitjans podem conèixer també altres cultures, pobles i regions. I aprendre múltiples coses. Es obvi també, que ara per ara comporta un element més per la integració a la societat. En un menjar d'empresa, per exemple, ens pot servir per comentar aquella sèrie que tant ens agrada i salvar-nos del silenci total.
Tot i així, cal que tinguem ben present que ara per ara, els consumidors d'aquests medis som venuts a canvi de publicitat. Tot i que poguem pensar que som qui decidim què veure, el fet es que son els anunciants els qui decideixen en quina programació invertir el seu capital per a desar-hi l'anunci pertinent. Així, no hi ha llei que exigeixi una programació educativa, veraç. Se'ns pot vendre una falsa realitat . Ara recordo, per exeple com deien al telenotícies, que un iogurt al dia prevenia l'anorèxia. Mentre ho deien, de fons es veia una fàbrica de Danone. ¿ Com pretenen que ens creiem que un iogurt ajuda a previndre una malaltia mental?
La gran influència d'aquest medi ens marca les modes, el model de familia, de societat. Se'ns ven la informació distorsionada. S'incita al consumisme, etc.
En conclusió, per a mí, la TV es una finestra a part de la realitat. O, si mes no, a una realitat distorsionada. Que si analitzem en profunditat, revela molt més del que poguem imaginar.
Entrades
