Hem estudiant a classe les 4 habilitats lingüístiques: Llegir, escriure, parlar i escoltar. I es que, tot i que es doni per fet que son habilitats que tots dominem. Aprofundint en les mateixes m'he adonat de la enorme dificultat que te ser un bon lector,oient...
Quants de nosaltres escoltem sense acabar d'entendre el missatge que ens donen?.
I quantes vegades hem agut de rellegir un text una vegada i un altra per entendre’l!. Aquests fets demostren que hem de fer força camí per millorar en aquestes habilitats.
De les habilitats lingüístiques, la que més m'ha sorprès es l'escriptura. I es que fins ara no havia reflexionat en la enorme necessitat d'aquesta per l'ordenació del pensament.
Un cop analitzat això a classe, he estat pensant-hi. I es que, personalment, tinc una urgència immensa d'escriure les coses. Per estudiar, he de fer mapes conceptuals. A les classes, quan veig un documental, he d'escriure deseguida els punts que hem criden l'atenció, per recordar-los quan l'he vist sencer. I molts podeu dir, això es perquè tens mala memòria!. D’acord, potser això es un tema de memòria, on l'escriptura hem serveix de suport d'aquesta. Però, i els sudokus?. Si he de fer un Sudoku necessito escriure-hi en un lateral els números de l'1 al 9. Tatxar els que ja s'han utilitzat, després els que no poden ser-hi, i col•locar finalment el número que hi va. Aquest es un exemple clar de l'escriptura com a suport d'estructuració del pensament. He intentat fer un Sudoku sense el recurs de l'escriptura i he estat totalment incapaç.
Reprenent el tema però variant de fórmula. A l'hora de fer un exercici de física, per exemple, es innegable que tots necessitem dibuixar-lo. Això ajuda a entendre'l i veure-hi clarament, que necessitem per resoldre'l. .
¡ No se que faríem sense l'escriptura!
Entrades
